Augmentar la musculatura a través de l'alimentació

​Abans d’explicar-te què és el gluten, els problemes que pot causar i si cal que deixar-lo o no, m’agradaria explicar-te la meva història…

LA MEVA HISTÒRIA

Em vaig adonar que alguna cosa no funcionava bé dins meu quan tenia uns vint anys: les meves digestions eren pesades, tenia la panxa inflada, em sentia marejada després de menjar, el trànsit intestinal era irregular (alternança d’estrenyiment i diarrea, caques pastoses, urgència per anar al lavabo…)… A més, el meu cicle menstrual era irregular, les regles em venien amb retard, la síndrome premenstrual era molt intens amb canvis bruscos d’humor i m’havien diagnosticat el comú Síndrome de l’ovari poliquístic. El que no em pensava jo en aquell temps, és que tot això podia tenir alguna cosa a veure amb el gluten.

Aquests símptomes van continuar durant anys, tot i fer-me algunes proves sense cap resultat significatiu i, a vint-i-set anys, em vaig quedar embarassada (després de prendre’m una bona dosis d’oli d’onagra que em va regular la regla durant un mes). Vaig seguir tenint els símptomes digestius durant l’embaràs i, a l’arribar al final de l’embaràs, va morir la petita que portava dins (no van saber trobar per què).

Un temps després d’això, em vaig adonar que feia temps que em sentia molt cansada, al principi pensava que era a conseqüència de l’embaràs i del xoc emocional que em va suposar tot allò però, al cap d’un any, sabia que allò no era normal, alguns dies no em podia aixecar del sofà en tot el dia, sentia com si m’hagués passat un camió per sobre i no podia fer res, em feien mal les articulacions i no tenia força muscular. Altres dies, en canvi, em sentia més normal, no acabava d’entendre aquests canvis bruscos d’energia sense cap motiu aparent. A més, les regles se’m van retardar encara més i ara les tenia cada dos mesos. Vaig anar al metge i em va diagnosticar hipotiroïdisme de Hashimoto, el tipus d’hipotiroïdisme més habitual, que és d’origen autoimmune. Tot i això, no em va recomanar cap tractament.

Investigant pel meu compte i coincidint amb els estudis de Nutrició Clínica Vegetariana que estava fent en aquell moment i que incloïen l’estudi de l’hipotiroïdisme i el gluten, entre altres, em vaig trobar amb diferents estudis i informació que relacionava el gluten amb l’hipotiroïdisme de Hashimoto i, l’hipotiroïdisme de Hashimoto durant l’embaràs, amb les morts fetals a l’última etapa de l’embaràs. Quan vaig descobrir que el gluten podia estar relacionat amb la mort de la meva filla, se’m va caure el món a sobre. No només estava relacionat amb l’hipotiroïdisme i amb altres malalties autoimmunes sinó també amb el sistema hormonal femení: les regles irregulars, els ovaris poliquístics, els avortaments, la infertilitat… I, per descomptat, amb el sistema digestiu, provocant alteracions del trànsit intestinal (urgència per anar al lavabo, caques pastoses, alternança de diarrea i estrenyiment…), inflor abdominal, etc.

Abans de descobrir la relació que el gluten podia tenir amb la mort de la meva filla, havia començat a intuir pels altres símptomes que tenia que el gluten podia ser perjudicial per mi i vaig començar a reduir-lo però, no va ser fins a conèixer aquests estudis, que vaig decidir eliminar-lo completament de la meva dieta i observar els efectes que tenia en la meva salut. Sabia que el gluten és punyeter; no sempre dona símptomes immediats i clars (a no ser que tinguis una al·lèrgia), sinó que moltes vegades dóna símptomes que, de bones i primeres, passen desapercebuts. A més, cal eliminar-lo de la dieta durant un llarg període de temps (de 3 a 6 mesos com a mínim) per veure els seus efectes.

Així doncs, decidida a eliminar el gluten de la meva dieta i a solucionar els meus problemes de salut, em vaig dedicar a anotar tots els meus símptomes cada mes durant més de dos anys: anotava els dies que havien passat des de l’última regla, si havia menjat gluten o no i en quina quantitat, com em trobava, les meves digestions… Vaig observar que, si algun dia menjava pa o altres aliments amb gluten, tornava a sentir els símptomes que em provocava l’hipotiroïdisme (personalment, els notava en llevar-me l’endemà) i, la regla, se’m tornava a retardar fins a dos mesos.

L’hipotiroïdisme va desaparèixer pocs mesos després de deixar el gluten i, al mateix temps, vaig començar a tenir les regles cada mes. El trànsit intestinal es va regular, deixant de sentir urgència per anar al lavabo i fent caques normals. Vaig deixar d’apuntar les meves regles i els meus símptomes quan em vaig tornar a quedar embarassada i, ara, tinc una filla preciosa i forta que va néixer a través d’un embaràs i d’un part completament natural.

QUÈ ÉS EL GLUTEN?

El gluten és una proteïna que es troba de manera natural a alguns cereals com el blat, l’ordi, l’espelta, el kamut, el sègol i la civada (excepte la certificada sense gluten). També alguns aliments processats i derivats d’aquests cereals el contenen. No té un gran valor nutricional i no és imprescindible en cap dieta saludable. No obstant això, es valora per les seves característiques aglutinants de les masses com el pa, la pizza o la brioixeria, que els dóna elasticitat.

QUINS PROBLEMES POT CAUSAR?

Algunes persones no toleren el gluten quan l’ingereixen: el cos el detecta com una toxina, les cèl·lules immunes l’ataquen i es produeix una inflamació al cos. Els efectes poden variar de més lleus a més greus segons l’individu i el tipus de trastorn que pateix. Els trastorns relacionats amb el gluten es poden classificar en tres grups:

  • Celiaquia: la celiaquia és un trastorn autoimmune crònic que afecta un 1% de la població (més a dones que a homes) i que, normalment, té una predisposició genètica. No només afecta l’intestí, sinó que pot afectar qualsevol altre sistema de l’organisme provocant malalties greus com càncer, malalties cardiovasculars, altres malalties autoimmunes, trastorns neurològics i psiquiàtrics, osteoporosis, fibromiàlgia, etc. Els símptomes que poden fer sospitar de celiaquia són molt variats i no tothom tindrà els mateixos, alguns d’ells són: diarrea, estrenyiment, pèrdua de pes, anèmia, dolors articulars, inflor abdominal, fatiga, vòmits, dolors abdominals, mal de cap, migranya, retard del creixement en nens, estat d’ànim introvertit en nens, depressió en adults, càncer digestiu, infertilitat, regles irregulars, avortaments, colon irritable… inclús, a vegades, la malaltia pot ser asimptomàtica. El metge la pot diagnosticar a través de diferents proves, tot i que a vegades pot ser difícil obtenir un diagnòstic clar i, segons la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya, s’estima que un percentatge molt elevat de pacients (més del 80%), estan sense diagnosticar degut, en gran manera, al desconeixement dels metges d’atenció primària, que són el primer filtre pel qual passen les persones celíaques. Per a fer un diagnòstic mèdic, és important no deixar de consumir gluten abans de fer les proves, ja que podrien sortir alterades o no vàlides.
  • Al·lèrgia al gluten: l’al·lèrgia al gluten, també descrita com al·lèrgia al blat, produeix reaccions immediates diverses com vòmits, dolor abdominal, diarrea, tos, asma, laringitis, urticària, edema, dermatitis atòpica, reaccions d’anafilaxi… La pateixen una proporció molt petita de la població.
  • Sensibilitat al gluten no celíaca (NCGS): aquest terme reconegut fa pocs anys per la comunitat científica, és el que popularment es coneix com a “intolerància al gluten”. Els símptomes són molt similars als de la celiaquia, la diferència és que, les proves analítiques de la celiaquia, són negatives i l’única manera de saber si es pateix aquesta sensibilitat, és eliminar el gluten de la dieta i observar si els símptomes reverteixen. Recorda que cal eliminar-lo durant un mínim de tres mesos per comprovar-ne els efectes. S’estima que més del 10% de la població té sensibilitat al gluten però que més del 90% no ha estat diagnosticada.

A més d’aquests tres grups, hi ha un quart trastorn relacionat amb la ingesta de gluten: la dermatits herpetiforme (DH), una erupció cutània que produeix picor i està composta per protuberàncies i butllofes. És d’origen autoimmune i no està relacionada amb el virus de l’herpes. Les persones que la pateixen tenen sensibilitat al gluten però no al revés (d’entre els celíacs, un 25% la pateixen).

Resumint…

Deixant a part l’al·lèrgia al gluten i la dermatitis herpetiforme, que són menys freqüents, els símptomes que pot causar el gluten en persones que pateixen celiaquia o sensibilitat al gluten no celíaca, són els següents:

  • Inflor abdominal.
  • Diarrea, estrenyiment o alternança.
  • Caques pastoses.
  • Dolor abdominal.
  • Inflamació intestinal i malalties associades (Crohn, colitis ulcerosa…).
  • Síndrome de l’intestí irritable (colon irritable).
  • Mal de cap i migranyes.
  • Cicles menstruals irregulars.
  • Avortaments.
  • Infertilitat.
  • Hipotiroïdisme.
  • Artritis reumatoide.
  • Diabetis tipus 1.
  • Altres malalties autoimmunes.
  • Dolors articulars.
  • Fatiga crònica.
  • Fibromiàlgia.
  • Altres malalties inflamatòries cròniques.
  • Malestar general.
  • Confusió mental.
  • Depressió.
  • Autisme.
  • Trastorn per dèficit d’atenció en nens.
  • Epilèpsia.
  • Esquizofrènia.
  • Altres.

El tipus i la quantitat de símptomes variarà entre un individu i un altre.

L’únic tractament per a qualsevol dels diferents trastorns relacionats amb el gluten és eliminar-lo completament de la dieta.

CAL DEIXAR DE CONSUMIR-LO?

Si es pateix un o més símptomes relacionats amb el gluten, cal buscar un diagnòstic mèdic o eliminar el gluten de la dieta durant un mínim de tres mesos per comprovar si és la causa del problema. Recorda que, si vols fer-te proves per descartar una celiaquia, no has de deixar de menjar gluten abans de fer-les, ja que les proves sortirien alterades. Si s’obté un diagnòstic positiu o si els símptomes reverteixen deixant de menjar gluten, el mé millor que es pot fer per la salut és deixar de consumir-lo.

Si no es pateix cap símptoma relacionat amb el gluten i la salut és òptima, no cal eliminar-lo de la dieta. Tot i això, tampoc cal abusar-ne; el més recomanable, és consumir cereals que contenen poc gluten i que es digereixen millor com l’espelta, el kamut, la civada o el sègol. El blat és millor evitar-lo, ja que, a l’haver estat tan modificat al llarg dels últims anys, acostuma a ser una altra causa freqüent d’intolerància alimentària.

 

Si vols saber com dur a terme una dieta sense gluten de manera saludable, clica el següent enllaç: Com menjar sense gluten de manera saludable?

 

Has patit algun problema de salut relacionat amb el gluten? Explica la teva experiència personal als comentaris d’aquest article per inspirar a altres persones!

Bibliografia:

 

  • Celiac Disease and Nonceliac Gluten Sensitivity A Review

Maureen M. Leonard, MD, MMSc; Anna Sapone, MD, PhD; Carlo Catassi, MD, MPH; et alAlessio Fasano, MD

JAMA. 2017;318(7):647-656. doi:10.1001/jama.2017.9730

  • Screening Pregnant Women for Overt Thyroid Disease

Alex Stagnaro-Green, MD, MHPE

JAMA. 2015;313(6):565-566. doi:10.1001/jama.2014.17226

  • Non-coeliac gluten sensitivity and reproductive disorders

Justine Bold and Kamran Rostami

Gastroenterol Hepatol Bed Bench. 2015 Autumn; 8(4): 294–297.

  • Endocrinological disorders and celiac disease.

Collin P, Kaukinen K, Välimäki M, Salmi J.

Endocr Rev. 2002 Aug;23(4):464-83.

  • The Overlap between Irritable Bowel Syndrome and Non-Celiac Gluten Sensitivity: A Clinical Dilemma.

Makharia A, Catassi C, Makharia GK.

Nutrients. 2015 Dec 10;7(12):10417-26. doi: 10.3390/nu7125541.

  • Gluten as a precipitating factor of autoimmune diseases other than

celiac disease

I. Martínez, J. A. Domínguez1, A. Alegre, Alfonso-Sanchez and J. Martínez-Raga

Proceedings of the Nutrition Society (2010), 69 (OCE3), E260

  • Neurologic and psychiatric manifestations of celiac disease and gluten sensitivity.

Jackson JR, Eaton WW, Cascella NG, Fasano A, Kelly DL.

Psychiatr Q. 2012 Mar;83(1):91-102. doi: 10.1007/s11126-011-9186-y.

  • Celiac Disease and Nonceliac Gluten Sensitivity

Watkins RD, Zawahir S.

Pediatr Clin North Am. 2017 Jun;64(3):563-576. doi: 10.1016/j.pcl.2017.01.013.

  • Hypothyroidism and risk of miscarriage

Carlos Arturo Vivas, M.D., Jenny Soraya Cárdenas, Sandra Milena Cardozo, Katherine Carvajal-Canizales, Juan Camilo Cifuentes.

  • Systematic Review and Meta-Analysis of Prevalence of Coeliac Disease in Women with Infertility.

Castaño M, Gómez-Gordo R, Cuevas D, Núñez C.

Nutrients. 2019 Aug 20;11(8). pii: E1950. doi: 10.3390/nu11081950.

  • Recent advances in understanding non-celiac gluten sensitivity.

Barbaro MR, Cremon C, Stanghellini V, Barbara G.

  • Pregnancy Complications Associated With Maternal Hypothyroidism: A Systematic Review.

Shinohara DR, Santos TDS, de Carvalho HC, Lopes LCB, Günther LSA, Aristides SMA, Teixeira JJV, Demarchi IG.

Obstet Gynecol Surv. 2018 Apr;73(4):219-230. doi: 10.1097/OGX.0000000000000547.

  • Abortion may be associated with elevated risk of future hypothyroidism.

Chauhan V, Thakur A, Sharma G.

Int J Crit Illn Inj Sci. 2018 Jan-Mar;8(1):41-43. doi: 10.4103/IJCIIS.IJCIIS_43_17.

  • Irritable bowel syndrome, food intolerance and non- celiac gluten sensitivity. a new clinical challenge.

Soares RLS.

Arq Gastroenterol. 2018 Oct-Dec;55(4):417-422. doi: 10.1590/S0004-2803.201800000-88.

  • Intestinal Permeation and Gastrointestinal Disease

Mark T. DeMeo, Ece A. Mutlu, Ali Keshavarzian, and Mary C. Tobin

  • Prevalence and factors associated with gluten sensitivity in inflammatory bowel disease.

Limketkai BN, Sepulveda R, Hing T, Shah ND, Choe M, Limsui D, Shah S

Scand J Gastroenterol. 2018 Feb;53(2):147-151. doi: 10.1080/00365521.2017.1409364. Epub 2017 Dec 7.

  • Nonceliac gluten sensitivity: an approach to diagnosis and management.

Collyer EM, Kaplan BS.

Curr Opin Pediatr. 2016 Oct;28(5):638-43. doi: 10.1097/MOP.0000000000000392.

  • Insulin-dependent diabetes mellitus and coeliac disease

Dr Cornelius C Cronin, MD  Fergus Shanahan, MD

Pin It on Pinterest