La primera etapa de la vida és clau per establir les bases d’uns hàbits alimentaris saludables. Un nadó és com un full en blanc: ho té tot per experimentar i val la pena aprofitar aquesta única oportunitat per acostumar-lo a menjar aliments en el seu estat més natural possible.
Fins als sis mesos de vida, l’aliment exclusiu i més beneficiós sense dubte és la llet materna. Quan aquesta no es pot dur a terme per algun motiu, la llet de fórmula serà la més adequada pel nadó. A partir d’aquesta edat, es poden començar a introduir aliments.
Alguns nadons tenen curiositat pel menjar abans d’aquesta edat i se’ls pot deixar tastar algun aliment, idealment del grup de les fruites o les verdures, a partir dels quatre mesos, però no serà fins al voltant dels sis mesos, que se’ls ofereix menjar amb més freqüència per començar a alimentar-los. Tot i això, es poden tenir en compte alguns factors per valorar si el nadó està preparat per començar a menjar:
- Mantenir-se assegut: això indica la maduració del sistema digestiu i la seva capacitat de mastegar i deglutir.
- Ha perdut el reflex d’extrusió: mecanisme natural que té el nadó per escopir tot el que no sigui llet materna. Si en donar-li menjar amb una cullera l’escup, vol dir que no està preparat.
- Mostra interès pel menjar: s’emociona en veure o tastar aliments i és capaç de posar-se’l a la boca.
- Té la capacitat de dir que no amb gestos: és important per poder fer-nos saber quan ja no en vol més.
Quins aliments poden menjar i quins no?
L’alimentació dels sis als dotze mesos, anomenada alimentació complementària, ha d’integrar aliments en el seu estat més natural possible com fruites, verdures, tubercles, cereals integrals, llegums i, en cas que es consumeixin aliments d’origen animal, ous, peix i carn (prioritzant la d’aus i de conill) de la màxima qualitat (animals criats en llibertat i preferentment ecològics).
És ideal començar per fruites, verdures i tubercles fàcils de mastegar (quan no tenen dents masteguen els aliments tous amb les genives):
- Taronja, mandarina, pera madura, kiwi, maduixa, poma ratllada, plàtan, síndria…
- Patata, moniato, carbassa, pastanaga al vapor o bullida, carbassó cuit, bròquil…
Les fruites i les verdures variaran en funció de la temporada i el més recomanable és que siguin ecològiques per evitar els tòxics que contenen els pesticides.
Els grans i cereals integrals que podem incorporar entre els sis i els dotze mesos, quan ho considerem oportú, són:
- Arròs integral, quinoa, mill, fajol, civada, sègol, espelta, pasta integral…
I també llegums com els cigrons, les mongetes o les llenties, entre altres.
Hi ha alguns aliments que s’han d’evitar durant l’alimentació complementària per diferents motius:
Risc d’ennuegament:
- Poma i altres fruites dures enteres o a trossos (es pot ratllar o tallar-la molt fineta).
- Pastanaga crua o poc cuita a trossos (es pot aixafar o tallar-la a tires).
- Raïm, olives, cireres i altres formes rodones enteres o tallades horitzontalment (tallar-les verticalment o més petits).
- Salsitxa.
- Fruits secs enters (es poden triturar).
- Altres formes rodones i/o dures que poden relliscar i passar al tracte respiratori.
Altres aliments a evitar:
- Sal: els seus ronyons immadurs no estan preparats per processar-la i és innecessària.
- Carn vermella: té un excés de proteïna i pot ser difícil de mastegar i de digerir.
- Làctics: no són necessaris perquè ja s’està ingerint llet materna i aporten un excés de proteïna. En cas de no prendre llet materna, la llet de fórmula és la més adequada, ja que conté els nutrients que necessiten els nadons i no els animals d’una altra espècie.
- Espinacs, bledes, remolatxa i nap (fins als 9-12 mesos) pel seu contingut en nitrats.
- Peixos grans pel seu contingut en mercuri: tonyina, lluç, peix espasa, emperador. El salmó només salvatge i de manera esporàdica.
- Carn, peix i ous poc cuinats.
- Tota mena de productes processats: galetes, embotits, pa refinat, brioixeria, patates de bossa, fregits, pans amb additius afegits…
- Sucs de fruita (naturals o envasats) pel seu alt contingut en sucres.
- Beguda d’arròs i “tortitas” d’arròs (alts nivells d’arsènic).
- Sucre, mel (risc de botulisme), edulcorants i altres endolcidors.
Alguns aliments més propensos a provocar al·lèrgies com l’ou, els fruits secs (triturats), les maduixes, els préssecs, etc. cal introduir-los sols la primera vegada i observar si produeixen alguna reacció.
L’aigua es pot oferir, però no és imprescindible, ja que el seu aliment bàsic és la llet materna (o de fórmula si no pot ser) i ja l’hidrata prou.
En quin format donem els aliments?
Hi ha diferents opcions i és important que cada família se senti còmode amb el que decideixi.
Una de les pràctiques més actuals és el Baby Lead Weaning, que consisteix a oferir aliments en el seu estat més natural possible en trossos perquè el nadó pugui agafar-los amb les mans i així, poder menjar i experimentar sol. A més, d’aquesta manera coneixerà els aliments reals i serà capaç d’identificar el gust, la forma, la textura i el color de cada aliment. És interessant oferir dos o tres aliments o tipus de fruita diferents i que ell triï el que més li ve de gust en aquell moment; de seguida aprenen a reconèixer i a triar el que volen!
Cal tenir en compte que, quan comencen a menjar, sovint fan arcades de manera natural (tots ho fan) i això no vol dir que s’ofeguin. Quan passa això, cal tenir paciència i deixar que ho gestionin ells sols (normalment ho escupen o estosseguen). Intervenir en aquestes situacions és contraproduent i podríem complicar la situació.
L’ofegament, en canvi, significa que s’han obstruït les vies respiratòries i el nadó deixa de respirar. És molt poc freqüent, però si passa, cal estar preparats per fer la mateixa maniobra que hauríem de fer si s’ofegués amb qualsevol objecte (la podeu buscar per internet o aprendre en un curs de primers auxilis).
Quan els donem “papilla”, la capacitat d’experimentar i de reconèixer els aliments es perd. Tot i això, triturar els aliments també és una opció que pot ser pràctica en alguns moments i evita que els pares pateixin per si s’ennuega. No és necessari posicionar-se cap un costat o l’altre ni fer-ho sempre de la mateixa manera; es poden combinar les dues maneres tenint en compte que, quan donem triturats, no els donem l’oportunitat de practicar l’habilitat de mastegar i, per evitar que quan els hi donem aliments sòlids s’ho empassin directament, els hauríem de donar l’oportunitat de mastegar algun aliment cada dia en algun moment. Per exemple, per començar podríem oferir-los-hi alguna fruita de les més toves a trossos al matí i a la tarda. I, al migdia i al vespre, els podríem donar patata aixafada, moniato al forn o crema de verdures.
Fins als dotze mesos, la base de l’alimentació és la llet materna. Per tant, des que el nadó comença a menjar fins que compleix un any no ens hem de preocupar gaire de proporcionar una alimentació equilibrada als nadons perquè la lactància cobreix les necessitats bàsiques que no cobreix l’alimentació. Simplement cal que els nadons descobreixin els aliments reals que ens ofereix la naturalesa, que experimentin i que juguin per poder aprendre a menjar (sí, jugar amb el menjar!). Els nens aprenen jugant i és necessari que els deixem experimentar els primers mesos de vida. Per això, caldrà preparar-nos amb uns bons pitets, draps, paper de diari i el que faci falta per poder deixar-los experimentar sense perdre els nervis!
Com integrar l’alimentació de tota la família?
A més del tipus d’aliment que se li dóna a un infant, per habituar-lo al menjar saludable, és essencial l’exemple i els costums de la família. Els nens aprenen per imitació, per tant, la millor manera d’habituar-los a un estil de vida saludable és amb el propi exemple. Durant els àpats, pares i fills poden menjar el mateix (entenent que els pares tenen uns hàbits saludables), no és necessari cuinar menjars diferents, només caldrà fer algunes adaptacions.
Una alimentació saludable, a qualsevol etapa de la vida, està basada en aliments reals, frescos i amb predomini dels aliments d’origen vegetal com fruites, verdures, cereals integrals, tubercles, llegums, fruits secs i llavors. En cas que es consumeixin aliments d’origen animal, els més saludables serien els ous, el peix i la carn de qualitat en poca quantitat. És recomanable que tots els aliments siguin ecològics en la mesura del possible.
Per tant, podem cuinar el mateix per uns i altres, però cuinar-ho sense sal (després els adults se la poden afegir al plat) i sense els altres aliments a evitar. Les formes de cocció també es poden adaptar, utilitzant les més suaus com el bullit o el vapor pels nadons.
Cal evitar tenir a casa aliments processats, ensucrats i amb additius afegits. Per a dies especials, existeixen un munt d’opcions saludables i delicioses que es poden preparar fàcilment a casa sense necessitat de comprar productes processats.
En el cas dels nadons, s’ha de tenir en compte que les seves papil·les gustatives encara s’estan desenvolupant fins als dotze mesos i és important acostumar-los des de l’inici al gust natural dels aliments perquè, a mesura que creixin, apreciïn els aliments saludables sense additius afegits; si s’acostumen a gustos forts, dolços i salats, després serà més difícil que valorin els aliments naturals i que puguin mantenir uns hàbits saludables quan siguin més grans.
Finalment, cal tenir en compte que els nadons i els nens/es petits/es necessiten menjar quan tenen gana i no se’ls ha d’obligar a menjar si no tenen gana. Per tant, no és necessari acostumar-los a uns horaris rígids i cal ser flexibles en funció de les seves necessitats.
Tot i això, adults, nens/es i nadons poden menjar a la mateixa taula i crear un ambient tranquil, sense distraccions ni aparells elèctrics per poder menjar amb consciència i gaudir dels aliments.
Sobretot, assegurem-nos que els més petits estan sempre acompanyats d’un adult!
