Hi ha un tipus d’estrès que pot alterar la nostra salut de manera significativa.
No parlo de l’estrès puntual que tots experimentem en determinats moments de la vida.
Parlo d’un estrès mantingut en el temps que apareix quan ens trobem en una situació dolorosa o frustrant i sentim que no podem canviar-la, resoldre-la o escapar d’ella.
Pot ser una relació conflictiva, una situació familiar complexa, una separació difícil, un dol, problemes econòmics o una feina de la qual no podem sortir fàcilment.
El que tenen en comú aquestes situacions no és només el sofriment. És la sensació d’impotència.
La sensació que, per més que ho intentem, res no canvia.
La sensació d’estar sostenint una càrrega que no podem soltar.
Quan l’estrès es converteix en un estat
El nostre organisme està dissenyat per adaptar-se a l’estrès: davant d’una amenaça o una situació difícil, el sistema nerviós, hormonal i immunitari posen en marxa una sèrie de mecanismes que ens permeten respondre i adaptar-nos.
El problema no és l’activació. El problema apareix quan aquesta activació deixa de ser temporal i es converteix en l’estat habitual de l’organisme.
Quan una situació difícil es prolonga durant mesos o anys, el cos pot acabar pagant el preu d’aquest esforç constant d’adaptació. A aquest desgast acumulat se li coneix com càrrega alostàtica.
No significa que el cos estigui «estropejat». Significa que porta massa temps intentant adaptar-se a una situació que consumeix recursos físics, mentals i emocionals.
Impacte en l’organisme
Quan l’organisme roman durant llargs períodes en un estat d’activació o col·lapse, poden produir-se canvis fisiològics en el cos:
- El sistema nerviós pot perdre flexibilitat.
- El son pot alterar-se.
- La digestió pot veure’s afectada.
- L’equilibri hormonal pot veure’s afectat.
- Els processos inflamatoris poden intensificar-se.
- El sistema immunitari pot desregular-se.
Per això, quan aquest tipus d’estrès es manté durant mesos o anys, el cos pot començar a expressar aquest desgast en forma de fatiga, problemes digestius, alteracions hormonals, inflamació, desregulació immunitària i fins i tot empitjorant símptomes i altres problemes de salut que ja estaven presents o latents.
La falta de seguretat sostinguda
No sempre és la intensitat d’una situació el que determina el seu impacte sobre la nostra salut, sinó la sensació de no tenir sortida o de no poder fer res per canviar el que està ocorrent.
La percepció d’amenaça, incertesa o falta de control pot ser tan rellevant com els fets en si mateixos.
Quan una persona viu durant molt de temps en aquest tipus de vivència interna, el sistema nerviós pot oscilar entre estats de sobreactivació i col·lapse, o funcionar principalment des d’un d’ells.
En qualsevol d’aquestes formes, el que es manté és una dificultat per trobar una sensació estable de seguretat interna.
I sostenir aquesta falta de seguretat durant massa temps té un cost.
El símptoma com a punt de trobada
La salut rarament depèn d’una única causa.
La salut i la malaltia solen ser el resultat de múltiples factors que interactuen entre si al llarg del temps.
L’entorn, els hàbits, la genètica, les infeccions, la història vital, els pensaments i l’estat del sistema nerviós interactuen contínuament entre si.
Tanmateix, cada vegada comprenem millor que existeix una comunicació constant entre el sistema nerviós, el sistema endocrí i el sistema immunitari.
Per això, encara que l’estrès no expliqui per si sol l’aparició d’una malaltia, sí pot formar part del context en què s’expressen determinats processos de salut, contribuint a la desregulació de l’organisme i a una major vulnerabilitat fisiològica.
El símptoma pot entendre’s com el punt on conflueixen i s’expressen aquests diferents determinants. No com una causa aïllada, sinó com una manifestació d’un sistema en interacció.
En aquest sentit, és tan important abordar l’origen com el present, el detonant com la conseqüència.
A vegades, buscar una única causa o indagar massa en el passat pot fer-nos perdre de vista una pregunta que ens orienta cap a la recuperació:
Què necessita el meu organisme ara per recuperar l’equilibri?
Quan s’entrellacen el físic i l’emocional
Quan el cos manifesta símptomes, no n’hi ha prou amb abordar únicament la dimensió emocional; és necessari intervenir també en l’estat actual de l’organisme.
Un cop apareixen alteracions funcionals, inflamació persistent, dèficits nutricionals, problemes digestius, hormonals o immunitaris, el cos també necessita suport a nivell fisiològic.
No es tracta d’escollir entre el físic o l’emocional, sinó d’entendre que ambdós formen part d’un mateix sistema.
Recuperar el timó
Abordatge integratiu de la salut
Des d’una perspectiva integrativa, la salut no consisteix únicament a tractar símptomes ni tampoc a buscar explicacions emocionals per a tot.
Consisteix a comprendre que l’organisme respon contínuament a tot el que vivim.
Les experiències vitals, les emocions, el sistema nerviós, l’alimentació, el descans, el moviment i l’entorn estan profundament connectats.
I quan el desgast s’acumula durant massa temps, la recuperació sol requerir una mirada àmplia que contempli tant el físic com el no físic.
No es tracta de buscar culpables, sinó de comprendre què necessita l’organisme per recuperar el seu equilibri.
Com t’acompanyo en aquest procés?
