En aquest vídeo-article et vull parlar de tres Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) que potser no coneixes i que són bastant habituals.
1. FATORÈXIA (MEGARÈXIA)
La persona té una imatge distorsionada del seu cos i es veu més prima del que realment està. Seria el contrari de l’anorèxia; es calcula que per cada cas d’anorèxia n’hi ha deu amb fatorèxia. Com que no perceben l’obesitat, tampoc intenten millorar els seus hàbits alimentaris i no són conscients dels riscos que l’obesitat o un sobrepès important té per la teva salut. En el seu intent per negar la realitat, és probable que evitin fer-se fotografies, comprar-se roba o menjar davant d’altres persones. Aquesta negació a vegades pot sortir en forma d’actituds hostils cap a elles mateixes i cap als altres. Es calcula que vuit de cada deu persones obeses pateix fatorèxia.
2. PERMARÈXIA
Són sobretot dones que estan sempre a dieta i restringint certs aliments que són saludables i necessaris per disposar de bona salut. Són persones que pensen constantment en les calories que ingereixen, es poden pesar cada dia o molt sovint i segueixen de manera estricta i permanent una dieta per aprimar-se. També és possible que vagin passant d’una dieta a una altra i es produeixin fluctuacions del pes importants, produint l’efecte rebot que fa que es recuperi el mateix o més pes després de fer una dieta restrictiva. Les conseqüències d’estar sempre a dieta poden ser estrenyiment, úlceres gàstriques, deficiències nutricionals, alteració de la tiroide o de l’hipotàlem, afectant la capacitat de sentir les sensacions de gana i de plenitud. Vull recordar aquí que les causes del sobrepès i de l’obesitat poden ser variades i no sempre l’origen està en els aliments que es mengen; és probable que si hi ha un sobrepès o una obesitat constant tot i fer una dieta restrictiva i constant, la causa no estigui en el tipus d’alimentació que es fa. Algunes altres causes implicades en el sobrepès i l’obesitat poden ser genètiques, alteracions de la tiroide o conseqüències de la presa de certs medicaments com per exemple els corticoides, entre altres.
3. ORTORÈXIA
És una obsessió per menjar saludable i es caracteritza per una excessiva inflexibilitat. El problema de l’ortorèxia no és el fet de menjar saludable, sinó que l’obsessió per què, quan i en quina quantitat menjar fa que perdin la capacitat de menjar intuïtivament escoltant les necessitats del cos i respectant els senyals de gana i de plenitud. També es poden produir deficiències nutricionals en restringir cada vegada més grups d’aliments saludables i necessaris per l’organisme (greixos, carbohidrats, sal , proteïnes…) i pot dificultar la vida social de la persona. És important recalcar que no es pot etiquetar d’ortorèxia a qualsevol persona que s’ocupa de la seva salut practicant uns hàbits saludables la major part del temps; la persona amb ortorèxia pateix una obsessió patològica caracteritzada per una inflexibilitat extrema i una nul·la capacitat d’adaptació que pot requerir ajuda psicològica. Tampoc es pot etiquetar d’ortorèxia a una persona que segueix una dieta terapèutica per un fi concret o perquè pateix alguna intolerància alimentària. De la mateixa manera, practicar una alimentació vegana o vegetariana per ètica, o una dieta paleo, pot ser saludable si s’equilibren correctament els diferents grups d’aliments.
L’origen dels TCA és multifactorial on sovint interaccionen diferents causes que poden ser biològiques, psicològiques, familiars i socioculturals. Per tant, el tractament cal que sigui integratiu amb l’ajuda de diferents professionals de la salut i personalitzat.