MENJAR SENSE GLUTEN NO ÉS UNA MODA

Menjar sense gluten no és una moda.

Els problemes relacionats amb el gluten existeixen des que els cereals amb gluten com el blat es van introduir a l’alimentació humana durant el neolític. D’això fa només 5.000 anys comparat amb els 300.000 anys que portem vivint com a Homo Sapiens: de veritat creus que tothom es va adaptar com si res a la introducció de nous aliments que no havíem menjat mai? Sembla a ser que no.

Actualment, es calcula que el 40% de la població té una genètica que predisposa a patir celiaquia en algun moment de la seva vida, i se sap que aquesta genètica dels humans moderns és heretada dels nostres avantpassats neandertals; una genètica que suposava un avantatge per la supervivència.

Has de saber que la majoria d’aquestes persones amb genètica positiva no arribaran a desenvolupar la malaltia o a ser diagnosticades de celiaquia per diferents motius, però sí que poden tenir símptomes relacionats amb el gluten que poden condicionar i afectar la qualitat de vida d’una manera significativa.

També has de saber que hi ha persones que reaccionen al gluten sense tenir una genètica positiva.

Tot i que des del segle II a.C. diferents metges van descriure els símptomes clàssics de la celiaquia, no va ser fins al final de la Segona Guerra Mundial l’any 1945, quan la gent patia fam i no hi havia pa disponible, que es va relacionar el consum de cereals amb gluten amb la celiaquia, en veure que els nens celíacs de l’hospital milloraven.

Per tant, no fa ni noranta anys que es coneix el dany que pot causar el gluten quan portem més de 5.000 anys consumint-lo i patint els seus efectes.

Fa pocs anys que s’ha redefinit la celiaquia com una malaltia sistèmica que no només es manifesta amb símptomes intestinals, i la gran diversitat de símptomes que pot donar fa que sigui difícil de detectar per metges de capçalera o especialistes poc actualitzats. A més, no s’està complint amb el protocol actual de celiaquia, que diu que no és suficient descartar la celiaquia amb uns anticossos negatius.

És freqüent tenir símptomes relacionats amb el gluten que desapareixen traient el gluten tenint uns anticossos negatius. Per això fa pocs anys es va definir la Sensibilitat al Gluten No Celíaca, que pot donar els mateixos i variats símptomes de la celiaquia, però no dona positiu a les proves actuals que s’estan utilitzant.

PROTOCOL DE DIAGNÒSTIC DE LA CELIAQUIA I LA SGNC

El protocol de diagnòstic de la celiaquia ha anat canviant al llarg de trenta anys i continuarà evolucionant.

Actualment, per diagnosticar la celiaquia, s’han de complir quatre dels cinc paràmetres següents:

El primer és tenir símptomes relacionats amb el gluten. Per valorar això, la persona que t’atén ha d’estar ben actualitzada.

En segon lloc, es valora si hi ha anticossos positius amb una analítica de sang.

El tercer paràmetre és la genètica, que es pot mirar a través d’una analítica de sang o de saliva.

I si aquestes proves surten positives o si hi ha una alta sospita de celiaquia, s’ha de fer una biòpsia intestinal per valorar l’atròfia vellositària típica de la celiaquia. En el cas dels infants, aquesta prova no cal fer-la si surten els Ac positius.

I l’últim factor a tenir en compte és que els símptomes desapareguin en fer una dieta sense gluten estricte.

S’ha de tenir en compte que l’evolució de la celiaquia és molt progressiva i pot tardar anys a diagnosticar-se, per tant, els resultats poden variar amb el temps.

Des del meu punt de vista, no té cap sentit esperar anys a veure si algun paràmetre surt positiu quan hi ha símptomes que estan afectant el benestar de la persona i que es poden remeiar fàcilment a través de la dieta.

A més, en persones que tenen símptomes però que no donen positiu a totes les proves, s’ha de valorar la Sensibilitat al Gluten No Celíaca, i l’única manera de fer-ho és eliminant el gluten d’una manera estricte i pautada durant un temps determinat. Si vols que t’ajudi a valorar-ho, escriu-me.

SÍMPTOMES RELACIONATS AMB EL GLUTEN

Els símptomes intestinals més habituals són mals de panxa, tendència a la diarrea o alternança amb estrenyiment, urgència per anar al lavabo, distensió abdominal i altres malestars abdominals com reflux, cremor, gasos, nàusees, etc. També són típiques les llagues o úlceres bucals.

Els símptomes extradigestius habituals són dermatitis, mal de cap o migranya, boira mental, falta de concentració, fatiga, marejos, vertigen, pèrdua o augment de pes, dolors musculars o articulars, anèmia, cicle menstrual irregular i canvis d’humor, entre altres.

També hi ha diferents malalties i trastorns que s’han relacionat amb el gluten com les malalties autoimmunes, la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la infertilitat, avortaments recurrents, impotència, ansietat, depressions recurrents, hiperactivitat i diferents trastorns mentals.

Si vols que t’ajudi a entendre el que et passa i si pot tenir alguna relació amb el gluten, escriu-me i ens veiem a la consulta!